dilluns, 12 de setembre de 2016

Si em voleu acompanyar a Rabós i Sant Quirze de Colera....

El terme de Rabós va del vessant sud de la serra l'Albera a l'inici de la plana empordanesa. La seva història com a poble està estretament lligada a la del monestir benedictí de Sant Quirc o Quirze de Colera, els dominis del qual arribaven fins a la "strata qui pergit ad Dalfianos sive Rabidoso", el camí que portava de Delfià a Rabós, segons consta en documents de l'any 935.

Si venim de Figueres passant per Garriguella arribem a l'agregat de Delfià, petit nucli que compren també un seguit de masies disseminades.


A uns 300 metres trobem les restes de can Canonges.



De seguida arribem a can Nouviles al costat de la qual hi ha l'església de Sant Romà de Delfià.


És un edifici romànic, del segle XII, d'una sola nau capçada per un absis semicircular. A la façana de migdia s'obre la porta d'accés amb dos arcs de mig punt degradats. Hi ha finestres a l'absis, al costat de la porta i a la façana de ponent on s'aixeca el campanar d'espadanya.





No gaire lluny hi ha les restes d'una antiga rajoleria.




Continuem cap al poble de Rabós pròpiament dit.


El nucli antic va anar creixent a redós de l'església.


Les cases formen un conjunt amb racons i detalls plens d'encant. Els carrers són curts, de traçat irregular i molts d'ells costeruts que van baixant a trobar el curs del riu Olina.














Crida l'atenció l'edifici on en Xavier Raventós té el seu taller d'escultures de ferro, algunes de les quals li decoren finestres i balcons.





Presidint el poble s'alça l'església dedicada a Sant Julià. És de principis del segle XIV edificada sobre les restes d'una d'anterior. A finals del mateix segle fou sobrealçada  i fortificada. Damunt de l'absis s'hi observa l'emmerletat i a la part superior del campanar els matacans defensius.

És un edifici d'una sola nau amb capelles encastades als murs laterals.






A llevant del poble passa el riu Oliva que baixa del coll de Banyuls. Es creua per un pont de dos arcs.


El poble està envoltat de vinyes i d'algunes oliveres.





Ens arribem a Sant Quirze de Colera, abadia benedictina de la què se'n té notícies des del segle X. Del conjunt de l'antic monestir destaca l'església basilical i també s'hi observen restes d'una església anterior, dependències monàstiques, vestigis del claustre i elements fortificats i defensius.



Del primitiu temple resta una part dels murs amb filades d'opus spicatum.


L'església actual és del segle XI, té planta basilical amb tres naus capçades per sengles absis amb decoració llombarda.




Durant els treballs de restauració efectuats l'any 2006 van sortir a la llum restes de pintures murals a l'absis sud.


Destaca la pica baptismal de finals del segle XIII o principis del següent.


Del claustre només es conserva la part adossada a l'església on hi ha quatre arcs de mig punt suportats per columnes amb capitells llisos.



Al voltant del què fou el claustre hi ha varies dependències monacals i un edifici gòtic que fou el palau de l'abat.


Es conserven part de les muralles que defensaven el conjunt, sobresortint una torre de planta rectangular amb espitlleres i sageteres obertes a diferents nivells. 





A ben pocs metres del monestir hi ha l'església de Santa Maria de Colera que oferia el servei de parròquia als habitants de les masies properes. Fou consagrada l'any 1123.

És un edifici romànic d'una única nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. A la façana de migdia hi ha la porta que consta de dos arcs adovellats en degradació i una llinda sense cap mena d'ornamentació. Al subsòl de l'absis hi ha tombes antropomorfes.